31 OCTUBRE - La Selva

31 dissabte: volta en BTT amb la Laura per la comarca de la Selva, combinant els Grans Camins de l'Aigua amb les rutes del centre BTT. Vam seguir l'itinerari Caldes de Malavella-Sils-Vidreres-Caldes de Malavella.

L'estany de Sils es troba bastant sec perquè aquest estiu, aprofitant la sequera estival, han acabat de buidar-lo per eliminar espécies exòtiques com els 5.000 exemplars de carpa que hi viuen. Esperem que, tal i com anuncien els plafons informatius, amb la temporada de pluges d'enguany es recuperi el nivell de l'aigua i s'assoleixi el nivell de qualitat desitjat.

Acabo de llegir al nº 32 de Natura la història d'aquest petit espai natural, inclòs al decret del PEIN del 1992. I és petit ara,  perque segons sembla, havia estat més extens que l'estany de Banyoles. I com d'altres espais d'aiguamolls peninsulars, es va intentar dessecar per evitar malalties com ara el paludisme o la malària que aleshores s'identificaven amb l'aigua estancada. Un altre motiu per dessecar-lo fou la necessitat d'establir-hi cultius de regadiu i prats de dall per cobrir la mancança general d'aliments d'époques passades més crítiques que l'actual.

Poques fotografies, tant sols les d'un raïm de moro (Phytolacca americana, de les Fitolacàcies) que ja està iniciant el procès de maduració dels fruits:



Segons llegeixo a la Guia dels Arbustos de Ramon Pascual, es tracta d'una espècie invasora molt estesa i naturalitzada als alzinars que procedeix de l'Amèrica del Nord. El suc dels seus fruits s'ha utilitzat com a colorant en algunes begudes.

DEPANA, d'acord amb el Parc de Collserola, organitza cada any una jornada d'eliminació d'aquesta espècie al torrent de Can Coll. Sempre es duu a terme abans de la floració,  per evitar que es produeixin llavors i s'escampin. A més, cal excavar de valent per arrencar la planta des de les seves enormes arrels tuberoses.