26 JULIOL - Pic d'Escobes

Municipi: Canillo, Andorra Pont de la Baladosa: 1840 m. Estanys Juclar: 2300 m. Pic d'Escobes: 2781 m. Galeria d'imatges

hipèric maculat - hypericum maculatum (Clusiàcies)	epilobi de fulla estreta - Epilobium angustifolium (Onagràcies)	veladre - veratrum album (Liliàcies)
moixera de guilla - Sorbus aucuparia (Rosàcies)	bedoll - Betula pendula (Betulàcies)	orquídia - Dactylorhiza sambucina (Orquidàcies)
roser - Rosa (Rosàcies)	seneci pirinenc - Senecio pyrenaicus (Compostes)	lletuga de muntanya - Cicerbita plumieri (Compostes)
fiteuma hemisfèric - Phyteuma hemisphaericum (Campanulàcies)	regalèssia de muntanya - Trifolium alpinum (Fabàcies)	ranuncle aconitifoli - Ranunculus aconitifolius (Ranunculàcies)
mucizònia de congestera - Mucizonia sedoides (Crassulàcies)	gèum muntanyenc o pirinenc - Geum montanum/pyrenaicum (Rosàcies)	pastorella - Gentiana verna (Gencianàcies)
eufràsia - Euphrasia alpina? (Escrofulariàcies)	saxífraga moscada - Saxifraga moschata (Saxifragàcies)	saxífraga geranioide - Saxifraga geranioides (Saxifragàcies)
herba del meu - Meum athamanticum (Umbel·liferes)

- L'herba del meu te propietats diuretiques, emenagogues i estomàtiques, és com un fonoll de muntanya.
- La regalèssia de muntanya te les arrels de gust dolç com la regalèssia vulgar, és comestible.
- La composta que acompanya l'orquídia no he pogut  determinar-la, pot ser Taraxacum, Hieracium, Leontodon o Crepis. Amb l'orquídia també he tingut dubtes: sambucina, maculata..., he triat la sambucina per la petita alçada.
- Per determinar rosers calen molts més detalls dels que apareixen a la fotografia, ha estat impossible. Amb les umbel·líferes m'ha passat el mateix, n'hi ha moltíssimes de semblants!
- Les pastorelles podrien ser gencianes nivals, i les saxífragues moscades podrien ser brioides o pubescens.

25 JULIOL - Ras de Conques

Descoberta florística en 2 rounds, un per la zona més oriental i tranquila del Parc natural de l'Alt Pirineu i l'altra pel camí que s'enfila des de la vall d'Incles fins el Pic d'Escobes passant pels estanys de Juclar. Tot això amanit amb la bona companyia del Ricard,  el bonic paisatge d'aquests Pirineus centrals i la inolbidable nit, per freda, que vam passar dins el cotxe per descuidar-nos la tenda... ai!

Com a bona principiant que sóc en això de la botànica, d'errades se n'han de cometre moltes. La principal és la presa de fotografies: quan arribo a casa i intento determinar la flora me n'adono que per distingir entre espècies, inclús gèneres, falta tenir molts detalls que no he capturat amb la càmera. En alguns casos són les fulles basals, en altres l'alçada de les tiges o bé els calzes, i uns quants elements de noms fins ara desconeguts (bràctees, pedicels, estípules... uff!) que m'han passat desapercebuts.

Els gèneres d'aquestes plantes crec que està ben determinat, llevat de la confusió que encara em turmenta amb els geums, les potentilles i els ranuncles. El nivell d'espécie ja no puc certificar-lo, tot i consultar 5 guies impreses i 10 herbaris virtuals, sempre es troben discordances segons els autors o bé em falten elements per assegurar-me.

Trobareu en una altra entrada el recorregut pel Pic d'Escobes.

Ras de conques
Municipi: Valls de Valira, Alt Urgell.
Parc natural de l'Alt Pirineu, Lleida.
Altura: 1850 m.

Galeria d'imatges

clavells de pastor - Dianthus hyssopifolius (Cariofilàcies)	pi negre - Pinus mugo uncinata (Pinàcies)	trèvols blancs- Trifolium repens (Papilionàcies)
sèrpol nervós, farigola de muntanya - Thymus serpyllum (Labiades)	clavells deltoide - Dianthus deltoides (Cariofil·làcies)	milfulles, camamilla vera - Achillea millefolium (Compostes)
campànula alpina - Campanula scheuchzeri (Campanulàcies)	botó d'or - Ranunculus acris (Ranunculàcies)	rèvola - Stellaria holostea (Cariofil·làcies)
tora blava - Aconitum napellus (Ranunculàcies)	espunyidella groga - Galium verum (Rubiàcies)	lot corniculat - Lotus corniculatus (Fabàcies)

Totes prefereixen substrats silicis, el botó d'or i la tora blava són ben metzinoses, el milfulles i el sèrpol tenen propietats medicinals i l'espunyidella groga s'utilitza per cuallar la llet i fer formatges.

El botó d'or correspon, segons les fonts consultades, a espècies diferents. De ranuncles d'aquesta morfologia n'hi ha tants, que he donat per bo el Ranunculus acris.

5/6 JULIOL - PIRAGUADA A L'EBRE

Aquest cap de setmana em vaig apuntar a la piraguada annual que organitza el grup d'activitats de DEPANA. Ha estat un recorregut de dos dies pel tram Benifallet - Illa de Bous amb piragües dobles i individuals que vam llogar a l'empresa Beniemocions (crec!).

A Benifallet no hem deixat de tastar els famosos i exquisits "pastissets" de l'Ebre, farcits de cabell d'angel o de xocolata. Aquí hi ha les poques fotografies que he pres, i es que no m'he arriscat gaire per si em queia la càmera al riu.

Molta calor, sol radiant, Natural Honey contra la mosca negra, repelent pels mosquits, i filtre solar. Aigua i banys a dojo, braços una mica "tiesos" al final del dia de tant de rem, i rialles i descobriments continus.

Tot i anar aigües avall, com el desnivell és inapreciable, cal remar continuament de forma suau. També és necessari per evitar alguns corrents o per navegar de banda a banda del riu, que per aquí té un llit molt ample. Vam salvar el desnivell de Xerta (7 m.) per l'assut, així que vam comprovar de ben a prop el seu funcionament!!

Hem pogut veure com s'aparellaven les libel·lules, hem sentit el cant d'alguns oriols (Oriolus oriolus), observat milans (Milvus migrans), martinets (Egretta garzetta), ànecs i bernats pescaires (Ardea cinerea).

De la barrera de vegetació que envolta tota la ribera hem apreciat pollancres (populus nigra), àlbers (populus tremula), tamarius (Tamarix anglica), salzes (Salix alba) i els tòxics baladres (Nerium oleander).

Dins el riu hem comprovat la presència masiva de macròfits en detriment de les algues, que també n'hi ha. L'aigua era d'una transparència sorprenent, bé, jo no ho haguès esperat mai així tractant-se del tram gairebé final d'un riu tant llarg.

A les petites illes que es formen dins el riu es pot comprovar molt bé la progressió del procès de sedimentació: els còdols més grans es troben al començament, després són fins com una grava i al final es troba el fang. Amb la vegetació passa el mateix: les noves terres del principi són colonitzades per algunes gramínies, mentres que en els terrenys més consolidats veurem arbustos i després, ja al final, els arbres. És freqüent observar remolins i corrents a l'aigua que envolta aquestes illes.

Ens hem endisat en un dels petits rierols que alimenten aquest darrer tram, notant el contrast de temperatura i terbolesa entre l'aigua fresca i clara que ve d'Horta de Sant Joan i l'aigua més calenta i tèrbola que duu el riu.

L'Ebre té un cabal mitjà de 280 m3/s (estimat el 5 de març de 2009), es tracta d'un gran riu, però, que no és navegable degut a la gran quantitat de bancs d'algues i plantes que habiten el seu fons. Només les petites embarcacions poden transitar-hi. Antigament, quan s'utilitzava el riu per al transport de mercaderies, els animals de càrrega i els homes sirgadors tiraven dels llaguts des dels senders de la ribera mitjançant unes cordes (sirgues). Aquests camins s'estan recuperant i s'ha creat la ruta senderista "Camí de Sirga" que segueix el riu des de Benifallet fins a Mequinensa (Aragó).

Abans de posar-me amb els problemes i amenaces que planen sobre el riu, us deixo els enllaços dels itineraris seguits i que estan molt ben descrits a la web de l'empresa Beniemocions:

Dissabte 5 de Juliol. Benifallet - Xerta.
Diumenge 6 de Juliol. Xerta - Tortosa 
                                 Tortosa - Illa de Bous


ESTAT ACTUAL DEL RIU EBRE.
La retenció de sediments als embassaments, la minva de cabals i crescudes, la proliferació d'espècies invasores (musclo zebrat, mosca negra, Potamogeton pectinatus, curbícula, silurs), la contaminació química i el deteriorament de les ribes són els principals problemes que afecten actualment al riu. Els enllaços següents documenten molt bé la situació:

IRTA. 2007. Les malalties del riu Ebre.
També de l'IRTA: Estat ecològic del tram final del riu Ebre
CODE. Els simúlids (mosca negra) al tram baix del riu Ebre.