Descoberta florística en 2 rounds, un per la zona més oriental i
tranquila del Parc natural de l'Alt Pirineu i l'altra pel camí que
s'enfila des de la vall d'Incles fins el Pic d'Escobes passant pels
estanys de Juclar. Tot això amanit amb la bona companyia del
Ricard, el bonic paisatge d'aquests Pirineus centrals i la
inolbidable nit, per freda, que vam passar dins el cotxe per
descuidar-nos la tenda... ai!
Com a bona principiant que sóc en això de la botànica, d'errades se
n'han de cometre moltes. La principal és la presa de fotografies: quan
arribo a casa i intento determinar la flora me n'adono que per
distingir entre espècies, inclús gèneres, falta tenir molts detalls que
no he capturat amb la càmera. En alguns casos són les fulles basals, en
altres l'alçada de les tiges o bé els calzes, i uns quants elements de
noms fins ara desconeguts (bràctees, pedicels, estípules... uff!) que
m'han passat desapercebuts.
Els gèneres d'aquestes plantes crec que està ben determinat, llevat de
la confusió que encara em turmenta amb els geums, les potentilles i els
ranuncles. El nivell d'espécie ja no puc certificar-lo, tot i consultar
5 guies impreses i 10 herbaris virtuals, sempre es troben discordances
segons els autors o bé em falten elements per assegurar-me.
Trobareu en una altra entrada el recorregut pel Pic d'Escobes.
Ras de conques
Municipi: Valls de Valira, Alt Urgell.
Parc natural de l'Alt Pirineu, Lleida.
Altura: 1850 m.
Galeria d'imatges
Totes prefereixen substrats silicis, el botó d'or i la tora blava són ben metzinoses, el milfulles i el sèrpol tenen propietats medicinals i l'espunyidella groga s'utilitza per cuallar la llet i fer formatges.
El botó d'or correspon, segons les fonts consultades, a espècies diferents. De ranuncles d'aquesta morfologia n'hi ha tants, que he donat per bo el Ranunculus acris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada